Aquesta ha estat la darrera obra, dissenyada i executada des del nostre despatx. Una ampliació, no massa gran, però sí d'una gran importància per la imatge del col·legi, ja que es tracta de la sala principal de conferències i reunions escolars i extraescolars. Respecte a la sala anterior s'ha donat un gir de 360º, augmentant la seva superfície i creant un ambient completament diferent al que fins ara existia. La pell de la nova sala s'ha fet a base d'una estructura lleugera d'acer laminat, amb coberta de panell aïllat i parets de tancament ceràmic. Interiorment, s'ha modificat el sentit de les cadires del públic assistent 90º, s'ha substituit el paviment i reubicat les obertures a l'exterior -convertint-les en obertures verticals i col·locant-les de forma equidistant-.
Els colors que s'han treballat tan sols són tres : el blanc, el color mel i el marró xocolata; a parets i terra, a la paret presidencial i a les cadires i cortines, respectivament.
El disseny de la paret principal està format per tres panys d'envà de cartró-guix, de diferents mides i penjats al parament vertical. A fi de separar la zona de públic i la zona de lavabos, ja existents, s'ha col·locat una mampara d'alabastre amb estructura metàl·lica de suport.
Finalment es triaren les cadires i les cortines. La porta d'entrada i la taula presidencial són de fusta de noguer. Gràcies a la llum indirecta projectada en tot el perímetre de fals sostre, i a la paret del fons, s'aconsegueix l'efecte desitjat des d'un inici: donar-li la calidesa ambiental necessària que, dificilment, es podia pretendre amb el color blanc. Alhora, els materials i colors escollits fugen de qualsevol prototip d'aula magna (colors foscos, paviments tous, cortines denses, etc...), i transmetren la tranquil·litat i calma necessària per poder enfrontar-se davant de qualsevol públic, per exigent que aquest sigui.
Agrair a tots els intervinents a l'obra, des de la constructora als industrials, la seva col·laboració i bon fer de les feines encomanades, i especialment a la Germana Antònia, per la llibertat que sempre em concedeix, i al Xavier Brufau, que amb els seus consells em recondueix cap al camí de la bona arquitectura quan m'aparto del mateix.
Salutacions,
Jordi Carner